El caqui
Es tracta d'un fruit molt saludable per l'alta aportació en vitamina A i C, ric en potassi i sucres i molt baix en sodi.
Una proposta nutritiva, refrescant i innovadora
El caqui és un fruit exòtic d'origen xinès. Es tracta d'una baia gran, que pertany a la família de les ebenàcies. La seva pela és llisa, fina i llustrosa, i té un pes que oscil·la entre els 70 grams i els 400, depenent de la varietat. Tant la polpa com la pela presenten tonalitats que abracen des del groc fins a l'ataronjat o el rogenc, segons el contingut en carotens. El seu sabor recorda el del préssec, l'albercoc i la pera, i és molt astringent si és verd i molt dolç i suau si es troba al punt de maduresa.
N'hi ha diverses espècies diferenciades per la mida i pel sabor: hi destaquen:
- el caqui de la Xina (Diospyros kaki)
- el del Japó (D. Lotus)
- l'americà o persimó (D. Virginiana)
Avui en dia s'aconsegueixen trobar més de 2000 varietats, que es divideixen en funció de l'astringència. Les “astringents” són les més comunes i necessiten una maduració adequada abans d'ingerir-les (Gros, Vermell Brillant, etc.), mentre que les “no astringents” són les més consumides, com ara el Xaron (o Sharoni o Triumph) conegut com “caqui-poma”, de polpa consistent i compacta.
Origen i producció
Actualment és un cultiu comú al Japó, a la Xina, als Estats Units, al Brasil, a l'Índia, a Israel, a Itàlia i a Espanya. La varietat més estesa és la de la Xina, de polpa ataronjada, dolça i sucosa, amb un lleuger gust aspre. El seu cultiu està molt ben adaptat al clima mediterrani, i les zones productores espanyoles de València, Castelló i Andalusia són les que més destaquen per l'alta rendibilitat, on es cultiva principalment la varietat Xaron.
El 1998 va ser reconeguda amb Denominació d'Origen la producció Ribera del Xúquer (Comunitat Valenciana). La baixa astringència de la varietat Persimó és deguda a un procés de maduració artificial de l'autòctona Vermell Brillant. S'obté un fruit de color ataronjat de polpa dura i saborós com el caqui tradicional, però de consistència elevada i textura ferma que es pot consumir amb ganivet i forquilla.
Com cal triar-lo i conservar-lo
La floració té lloca al final de la primavera o a començament d'estiu; la millor època de consum de la varietat Vermell Brillant és des del final del mes d'octubre fins al febrer, i per a la Xaron és des del novembre fins al març. Convé que en la compra conservin la tija i el casquet, i cal descartar les unitats amb imperfeccions a la pell. Excepte la varietat Xaron, dura i consistent, les altres s'han de consumir quan estan toves i madures, i s'ha d'anar amb cura perquè es fan malbé amb facilitat. Es poden congelar, sencers o només la polpa, i en aquest cas es recomana afegir-hi suc de llimona per a evitar que se n'alteri el color.
Informació nutricional
Es tracta d'un fruit molt saludable per l'alta aportació en vitamina A i C, ric en potassi i sucres i molt baix en sodi. La seva activitat antioxidant disminueix el ris de patis malalties degeneratives i cardiovasculars. Al punt de maduració posseeix pectina, una fibra de tipus soluble que els fa recomanables en casos de restrenyiment, i en la modalitat verd conté tanins, que contribueixen a millorar els processos diarreics. Atenent les seves propietats nutritives, se n'aconsella el consum a tota la població en general, especialment entre els esportistes, ancians i en els períodes de gestació i lactància.
Encara que la seva composició es diferent segons la varietat de què es tracti, tots tenen en comú l'elevat contingut en aigua (un 78,8 % del seu pes) i una aportació escassa en greixos. Tenen una aportació considerable en hidrats de carboni, que els confereixen un valor calòric prou elevat respecte de les altres fruites (65,6 kcal per cada 100 grams). La provitamina A o betacarotè, que conferix al fruit el seu color característic, es transforma en vitamina A en el nostre organisme.
Gastronomia: Crema de caquis
Més informació
|
